El porc:

El porc  és una subespècie domèstica del senglar. També se li sol donar el nom científic Sus scrofa scrofa, encara que alguns taxonomistes utilitzen el terme sus domestica, reservant el de sus scrofa pel porc senglar.

La majoria dels porcs domèstics tenen el pèl més aviat escàs que cobreix en la seva pell, tot i races de pèl llanut són coneguts (porc Mangala) i alguns foren molt populars en el passat. Quan els porcs domèstics s'escapen es converteixen en senglars en moltes parts del món Nova Zelanda i causen danys ambientals de consideració.

El porc aparegué a finals del quatarnari a l'Àsia manor  i la regió del Turquestan. Els senglars ja es trobaven en associació amb els humans entre el 13.000 a 12.700 aC. Després s'anà estenent per l'ÀSIA sencera abans d'establir-se a Àfrica i Europa.

Els porcs es crien primàriament per al consum de la carn. Els ossos, el cuir i les cerres de l'animal se'ls transforma en articles com pinzells. Algunes races, com la del porc viecnamita, també són mascotes.

Aquest es que se solen domasticar.

El cavall:

El cavall  és un mamífer ungulant, una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 3700 aC i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtics. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races de cavalls, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.

Hi ha un vocabulari extens i especialitzat que es fa servir per descriure conceptes equins, que ho cobreix tot des de l'anatomia fins a les etapes de la vida, la mida, el color del pelatge, les taques, les races, la locomoció i el comportament. Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors, tenen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluitar o fugir. Presenten una característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels depredadors en estat salvatge: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.

Tipos de peixos:

 Els peixos són animals vertebrats .El grup dels peixos és un tàxon parafilèric , és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un tàxon (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes. Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la respiracióes produeix per brànquies (excepte els dipnous  o peixos pulmonats, que fan ús d'un principi de pulmó) situades en clivelles de la faringeLa locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les  la,prees els tauronso les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.

peix d'aigua dolça                          

                                       peix d'aiga salada

Les aranyes:

Les aranyes  són uns artròpodes quelicerats respiradors d'aire, que tenen vuit potes i uns quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí. Les aranyes viuen a tots els continents tret de l'Antàrtida, i s'han establert en gairebé tots els nínxols ecològics, tret del mar i l'aire. El 2008 s'havien descrit -aproximadament- 40.000 espècies d'aranya i 109 famílies. Tanmateix, existeix un debat dins la comunitat científica sobre com caldria classificar tots els gèneres, com ho demostra el fet que s'hagin publicat més d'una vintena de classificacions des de l'any 1900.

Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artòpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes(el cefalotòrax i l'abdomen), i estan units per un petit pedicel cilíndric. Excepte el grup més primitiu, els mesotels, les aranyes tenen el sistema nerviós més centralitzat de tots els artròpodes, car els seus ganglis estan fusionats en una massa al cefalotòrax. A diferència de la majoria d'artròpodes, les aranyes manquen de músculs extensors a les potes, de manera que les estenen per pressió hidràulica.

Les serps:

Les serps o serpents  són rèptils carnívors allargats i mancats de potes. Se les pot distingir de les sargantanes sense potes per la seva manca de parpelles i d'orelles externes. Com tots els  escatosos, les serps són vertebrats amniotes ectoterm coberts per escates. Com les sargantanes, de les quals evolucionar, tenen un crani d'articulació laxa, i la majoria poden dislocar el maxil·lar inferior  per tal d'ingerir preses molt més grans que el seu propi cap. Per tal d'acomodar el seu cos estret, els òrgans parells de les serps (com ara els ronyons) es troben l'un al davant de l'altre en lloc d'estar al costat, i només tenen un pulmó funcional. Algunes espècies conserven una pelvis amb un parell d'urpes vestigial a banda i banda de la cloaca. La majoria d'espècies no són verinoses, i les que ho són utilitzen el verí més aviat per matar i sotmetre les preses que per autodefensa. Tanmateix, algunes tenen un verí prou potent com per a causar lesions doloroses o, fins i tot, la mort als humans.

Les tortugues:

Les tortugues  són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats.El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més. N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.

Els lloros:

LLoros:Els lloros són ocells que es troben a la majoria de zones càlides i tropicals, dins l'ordre del psitaciformes. Se'ls sol agrupar en dues famílies: els psitàcids (lloros autèntics) i els cacatuids (cacatues). Els trets típics dels lloros inclouen un fort bec corbat, una postura erecta, potes fortes, i peus zigodàctils amb urpes. La majoria de lloros són principalment verds, amb altres colors brillants, i algunes espècies són multicolors. La majoria de lloros són monomòrfics o presenten un diforfisme sexual mínim.
https://www.google.es/search?q=imagenes+de+loros&espv=2&biw=1920&bih=979&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=sPhRVdX1IYPcUdHogEA&ved=0CAYQ_AUoAQ